Sacristán i les paraules sàvies de Miguel Delibes

Un pintor, amb molts anys en l'ofici, porta temps sumit en una crisi creativa des que va morir la seua dona de forma imprevista.

En este estat recorda, des que molt jóvens es van conéixer, tant els esdeveniments feliços que li van tindre tenaçment enamorat d'ella durant tota la seua vida com l'aparició, a poc a poc, d'una malaltia que li va conduir una mort inesperada als 48 anys d'edat.3

Esta obra és el relat d'una història d'amor en camí desenfrenat cap a la mort, que ens parla de la felicitat i de la seua pèrdua, i que arriba a la intimitat de cada ser humà, i a la seua emoció, pel camí recte i simple de la veritat.

Un amor que s'ompli de dramatisme, i potser de major plenitud, quan apareix, primer sense fer soroll i després com una brutal ruptura, la malaltia. Un colpidor retrat de 'una senyora de roig', tan lluminosa, 'obre el fons gris' de totes les circumstàncies que envolten la seua final.

Miguel Delibes va escriure:

'Els dos tipus de dona que he dibuixat amb major cura al llarg de la meua vida de narrador són: Carmen, la Menchu protagonista de Cinc hores amb Mario i Ana, personatge central de Senyora de roig sobre fons gris. Dues dones, no ja diferents sinó antitètiques, que d'alguna manera podem considerar representatives de l'Espanya de la segona meitat del segle XX.'