Espectacle en valencià.

L'any en el qual es compleix el 400 aniversari de la mort de Shakespeare, Ornitorincs revisita una de les seues obres mestres, 'Macbeth', transformant-la en una divertida i sorprenent comèdia musical. Creada expressament per a l'espectacle, i amb les veus en rigorós directe, la música serà un element fonamental per a explicar i cantar la història del nostre sanguinari rei escocés.

L'argument de l'obra es planteja a partir de la trobada de Mecbeth i Banquo, dos soldats recompensats per les seues accions en la guerra, amb dues bruixes. Aquestes li diuen a Mecbeth que un dia serà rei d'Escòcia. Així mateix, li anuncien a Banquo que els seus descendents seran reis. I clar, no tots els dies se t'apareixen unes bruixes anunciant-te que seràs coronat, per la qual cosa Mecbeth s'obsessiona i li l'explica a la seua dona, Lady Mecbeth, qui decideix que cal passar a l'acció. Tots dos assassinen a Duncan, l'actual rei d'Escòcia. A partir d'aquest moment, el personatge de Mecbeth comença a recórrer una espiral que acaba per consumir-li. Es tortura pel seu crim i sent amenaçat el seu poder, sobretot per part del seu millor amic Banquo i del seu prole. Lògicament -per a ell-, decideix assassinar-ho. Cada vegada està més trastornat i, enemic que s'imagina, enemic que passa a criar malves. Açò li crea innombrables enemistats entre els nobles, que decideixen enderrocar-ho, previ pas a millor vida, clar.

No hi ha tant camí entre 'Macbeth' i 'Mecbeth'. Bruixes, prediccions, ambició, assassinats, fantasmes, castells, boscos que es mouen... Un clàssic que barreja ambició, poder, amor, passió, màgia i destrucció, però mitjançant el tamís de la paròdia i amb pinzellades musicals que permeten conviure allò tràgic amb allò hilarant... Alguna cosa així com Shakespeare inspirant als Monthy Pyton, i aquests inspirant, al seu torn, a Ornitorincs.